"Eres español y hablas un dialecto". Si un castellà et diu això, mostra-li aquest mapa i aquesta bandera.
Des de l'esfera política espanyola ens han fet creure durant dècades que tenim una història compartida amb ells i que si bé a Catalunya tenim el català, sempre hem estat fermament lligats a Espanya.
El que ens diuen que és "història compartida" és, en realitat, la història de com Castella va intentar (i finalment aconseguir-ho el 1714 a la força) anul·lar el model català per imposar el seu.
La realitat és que durant segles, un català tenia molt més en comú (en lleis, comerç i cultura) amb una persona de Montpeller, Tolosa o Mònaco que no pas amb una de Madrid o Toledo.
El problema és que han aconseguit que tothom relacioni Catalunya i els catalans amb Espanya.
El català, juntament amb l'occità són llengües occitanoromàniques, mentre que el castellà és part de les llengües iberoromàniques. Només comparteixen una cosa: el llatí. RES MÉS.
Dins del català, com bé sabem, existeixen variants: rossellonès, central, nord-occidental, valencià, balear, alguerès. I dins de l'occità: llenguadocià, provençal, llemosí, alvernès, vivaroalpí, gascó, etc. L'aranès seria una subvariant del gascó.
La nostra història de debò és la d'una potència mediterrània i no la d'una "regió" obedient.
Per tant, davant del relat inventat que durant anys ens ha fet creure l'esfera política, ja és hora que ens adonem que nosaltres som molt diferents. Nosaltres compartim la mateixa història que Tolosa, Montpeller, Perpinyà, l'Alguer, València, Alacant, Palma, Fraga, Carcassona, Marsella, Niça, La Gàrdia, Mònaco, i moltíssims llocs més.
La bandera de la segona imatge és un disseny no oficial que fa uns anys es va dissenyar per representar les llengües occitanoromàniques.